Aquest curs va dirigit a totes les persones interessades en l’acompanyament socioemocional d’infants i joves. Aprendrem i reflexionarem sobre què és acompanyar i analitzarem el que comporta cadascun d’aquests rols. Ens endinsarem en els tres àmbits de desenvolupament socioemocional: la consciència del sentir, l’elecció personal i la responsabilitat emocional. Analitzarem en què consisteixen aquests aspectes i veurem recursos i estratègies pràctiques per poder acompanyar amb més profunditat.
Objectius del curs:
En aquesta primera càpsula aprendrem sobre l’acompanyament socioemocional a infants i joves. Ens endinsem en què implica acompanyar, quins aspectes hem de tenir en compte, posant la mirada en el nostre rol d’acompanyant.
Per un acompanyament integral i per fer-ho de forma emocional caldrà saber què necessito per guiar, com ha de ser el “ritme” d’aquest acompanyament, entenent que l’altre persona és el centre sempre, entenent que la prioritat són les seves necessitats però sabent que també cal mirar-se a un mateix per veure com aquell acompanyament afecta també al món emocional propi.
Per acompanyar de forma integral, cal treballar:
Analitzar a partir d’un post sobre els rols en l'acompanyament omplir un quadre per analitzar els diferents acompanyaments que porto a ter com acompanyo, quin rol prenc, quines emocions em desperta aquest acompanyament, què aporto, què m’aporta.
Visualitza aquesta segona càpsula on treballem recursos específics per acompanyar la consciència del sentir amb infants i joves.
Aprendràs quines són les habilitats específiques de la consciència del sentir per poder dissenyar objectius pedagògics que siguin el motor de les dinàmiques i activitats destinades a despertar aquesta consciència. A més, posarem la mirada en com acompanyar des de i cap a la profunditat per apropar-nos al desenvolupament de la interioritat.
Recorda que, per dissenyar recursos per treballar la consciència del sentir, cal tenir clar amb quines habilitats està relacionada aquesta forma de consciència:
Analitzar les estones que tinc amb els infants / adolescents: en quin moment és més adequat, com fluctua l’energia, en quins moments va bé, captar la dinàmica dels moments, com puc entrar en el clima. Ens pot anar bé: posar música, baixar el to de veu, crear situació de calma, generar dinàmica de connectar amb el cos, visualització. Reflexionar sobre com podem donar més profunditat, aprofitar emocions com a porta d’entrada.
Recursos per treballar la interioritat:
Prepara una visualització amb un objectiu concret relacionat amb la interioritat. Després, gravat realitzant-la.
Conferència educar la interioritat (material ampliació).
Visualitza aquesta tercera càpsula on treballem recursos específics per treballar l’elecció personal en infants i joves.
Aprendràs les habilitats i els objectius pedagògics per generar recursos que ens apropen a la regulació personal i l’elecció de benestar. Parlem també de transitar les emocions i acompanyar processos de desenvolupament personal per tal d’escollir regular el món intern i projectar viure en benestar.
Recorda que, per dissenyar recursos per treballar l’elecció personal, cal tenir clar amb quines habilitats està relacionada aquesta forma de consciència:
Per poder respondre de forma orientada al benestar cal identificar els sentiments i emocions pròpies per poder transitar les emocions i la part més instintiva de la reacció. Quan analitzem les diferents reaccions podem veure què hi ha darrere, què es genera a dins, quin moviment hi ha.
No sempre que donem resposta estem gestionant les nostres emocions perquè moltes vegades ens quedem en el control.
Podem tenir en compte els següents conceptes:
Motxilla emocional: Anem guardant totes les emocions del dia a dia en la nostra pròpia “motxilla”, aquelles que no sabem què fer amb elles perquè no podem sostenir, gestionar o donar resposta. És important analitzar què podem escollir i què no, com aquesta elecció va a favor del benestar. En l’acompanyament socioemocional podem treballar la pròpia motxilla emocional (analitzant quines coses porto a sobre i si m’ajuden o em dificulten aquest procés) i també la motxilla de les persones que acompanyem.
Canvi d’emoció: Està a mig camí entre el control i la gestió. Es basa en analitzar com entrem als llocs, com afrontem la situació segons les experiències que ens han passat, com podem fer el canvi d'emoció per poder abordar diferents contextos entenent si aquella emoció m’ajuda o no a afrontar una realitat. Com podem acompanyar als infants per a què deixin el que porten amb ells i es puguin connectar amb la seguretat i amb la confiança.
Emoció base: És allà on torno de forma natural quan no m’està passant res especial o quan ja ha passat tot el que ja havia de passar.
Os proposem tres conceptes claus per a la gestió emocional:
Descongestió: Es tracta d’expressar, deixar anar, cuidar-se, saber demanar ajuda o fer una reformulació positiva de la situació.
Suggestió: Es basa en pensar quins pensaments em porten cap al benestar, com em puc plantejar alternatives, decidir fer un canvi o triar una cosa que em vagi bé.
Digestió: Es tracta d’analitzar de tot allò que m’ha passat què és el què necessito, que em porta a l’evolució personal. Decideixo, per exemple, fer un procés més lent o m’ho empasso de cop?, com vaig portant la informació cap a l’aprenentatge i com deixo anar el que no necessito.
Com a acompanyant, cal tenir en compte el següent:
Cap a on acompanyo: El primer que ha de fer la persona és identificar un objectiu, relacionat amb com vol estar, com vol sentir-se.
Possibles preguntes: si poguessis escollir, què escolliries, com pots anar cap al benestar? Ajudar a generar benestar en el present, a viure emocions agradables, per a què s’adoni d’on està actualment i on es veu en un futur.
Per on acompanyo: cal respectar les fases, és possible que la persona estigui en una d’aquestes fases: negació, resignació, acceptació, comprensió o agraïment. No correm, a vegades són moments molt complexes i aquest trànsit és lent. És important identificar en quina fase està per no voler anar massa ràpid i no saltar de fase sense haver superat l’anterior. Ajudar a que hi hagi una profunditat, què hi ha darrere d’una ràbia, per exemple? És molt difícil avançar des de la ràbia o el desànim. Acceptar una situació, però treballar per canviar-la, treballant la tristesa des de l’estima, la decepció des de la confiança. Poc a poc avançant cap a la comprensió i cap a l’agraïment.
Desenvolupament de la identitat. Entenent que identitat són moltes coses: gènere, comunitat, grup, etc. Poder treballar la seva conducta amb les seves emocions, mirada cap a la vida connectant amb el nostre centre. Es tracta de centrar-nos en les fortaleses d’aquests joves, comprenent el nostre paper clau com acompanyants. Si podem treballar des del nostre centre i potencial, els ajudarem.
Visualitza aquesta quarta càpsula on treballem recursos específics per treballar la responsabilitat en infants i joves.
Aprendràs les habilitats i els objectius pedagògics per generar recursos que ens apropen a “donar resposta a la vida”. Es tracta d’anar un pas més enllà i poder posar en pràctica tot allò après en les càpsules anteriors i portar-les cap als comportaments, conductes i actituds que portem a terme en el dia a dia.
Per dissenyar objectius pedagògics relacionats amb la responsabilitat individual cal tenir en compte les següents habilitats específiques:
Per una bona, les que estan relacionades amb viure amb l’altre:
Per una bona, les que estan relacionades amb conviure amb la vida:
Aquí trobem alguns dels recursos que ens ajuden a conviure millor amb els altres i a empoderar-nos.
Resolució de conflictes: Cal analitzar les actituds davant de les situacions de conflicte i mirar quina és la posició pròpia. Pot predominar una actitud activa, passiva o agressiva. També cal mirar quin és el dual o el contrari de la nostra posició per tal de projectar-nos cap a un altre lloc i per desenvolupar l’assertivitat.
Fer preguntes que ens portin a la introspecció. Donar temps en cada estació (on apareix cadascuna de les preguntes). Alguns exemples poden ser: Que et fa sentir viu? Quines de les teves accions et connecten als altres?
Jugar amb la paraula sentir: Soc jo qui dono sentit a la vida, als moments, a les persones? Com li dono un sentit a la meva vida? Quin sentit li dono? Quin relat em faig?
Motiu i sentit de viure: Analitzar el perquè i el para què d’allò que faig.
Perquè: Em connecta al passat, quines coses hi ha al passat que em porten fins on soc ara. El fet de que l’acció em connecti amb el que tinc ara em permet reflexionar sobre que em mou a fer el què faig.
Per a què: És el motor pel qual faig les coses. M’ha de connectar amb el benestar. Soc capaç de connectar el que faig amb el benestar? Què és el que em mou, que és el que m’activa, que es el que “em mou de la cadira”?
És interessant també fer un TREBALL EN VALORS:
Plataforma e-learning de referencia sobre Acompañamiento al Desarrollo Socioemocional
